miércoles, 6 de agosto de 2014

CONFERENCIA: ARQUEOLOGÍA DEL PERÚ: Alcances y perspectivas..., Setiembre 04 del 2014 a las 19.30 horas, lugar: Museo Nacional de Arqueología de Cataluña MAC.











Machu Picchu: la ciudad sagrada de los incas 
Exposición temporal que pasará el verano con nosotros!, hasta el 14 de septiembre de 2014 


Machu Picchu es un referente para la arqueología peruana y mundial, y uno de sus lugares epónimos. El complejo arqueológico celebra más de un siglo de su descubrimiento, tiempo durante el cual se han llevado a cabo múltiples intervenciones, tanto de excavación y restauración arqueológica como de conservación, con el fin de conocer el lugar y de implantar medidas que permitan una adecuada gestión del sitio arqueológico y de su entorno natural. 

La exposición tiene como objetivo fundamental difundir la riqueza cultural y natural del complejo arqueológico de Machu Picchu, considerado maravilla del mundo y Patrimonio Cultural de la Humanidad por la UNESCO. Es imprescindible sensibilizar a la población sobre la vulnerabilidad del conjunto y la necesidad de respetar las recomendaciones de los especialistas y de aplicar políticas racionales para la conservación del santuario histórico. 

La exposición está estructurada en 4 grandes ámbitos 


1 - El medio natural: flora y fauna, testigos cartográficos de Machu Picchu 1801 a 1910 

La ciudadela de Machu Picchu se encuentra en una posición geográfica muy especial, entre el dominio andino y el amazónico, resguardado por la cadena de nevados del Salkantay, al sur, y la Verónica, al norte, y por corrientes de vientos que presentan mediante la convección térmica, entre 13 º 10 '34 "y 13 º 14' 00" latitud sur y 72 º 30 '15 "y 72 º 36' 33" latitud oeste. El medio natural de Machu Picchu está marcado por la altura. Situado por encima de los 4.000 m, con intensas variaciones de temperatura y donde únicamente algunos seres pueden sobrevivir, el paisaje es rocoso, con líquenes, musgos y vientos continuos. Podemos ver el cóndor, la taruka, las viscatxes, el puma ... Los primeros mapas, trazados a mano y redactados en inglés, levantados en 1868 por la Compañía Huacas del Inca tenían como finalidad extraer y exportar antigüedades incas. 




2 - El entorno cultural: la cultura Inca y el Imperio del Tahuantinsuyo (1.300-1.532 dC) 

La milenaria cultura del Perú es fruto de profundos conocimientos empíricos y de una larga y minuciosa observación. El mérito de los incas fue haber usado y haber aplicado antiguos conocimientos y costumbres de los pueblos andinos, y haberles dado un uso adecuado para satisfacer las necesidades del dilatado Estado. Entre el año 1300 y 1532 dC se consolidó, en América del Sur, una de las más importantes organizaciones de la América prehispánica, el Tahuantinsuyo. 

  


3 - El enclave de Machu Picchu: La Universidad de Yale, 1911 y 1912, La ciudad incaica de Machu Picchu, la evidencia arqueológica, el Camino Inca y el Proyecto Uku Pacha 

La aventura de Hiram Bingham, profesor de la Universidad de Yale, en 1911 fue más que la visita a unas ruinas, redescubrió las ruinas incaicas de Machu Picchu, dio a conocer al mundo un patrimonio capital de la historia de la humanidad e inició el estudio arqueológico. Pachacuti ordenó la construcción de su tercera propiedad sobre la empinada ladera de la montaña que dominaba el caudaloso río Urubamba. Los incas nombraron este lugar Picchu ('colina'). Planificada desde un comienzo como parte de una propiedad privada de lujo, la ciudadela y sus comunidades satélites cercanas desplegaron los mejores ejemplos de ingeniería y arte incaico, según la tradición oral. Los equipos de investigadores, desde 1911 hasta la actualidad, no han dejado de trabajar en el santuario de Machu Picchu. Fruto de la investigación se han localizado materiales que aportan datos y nuevas pistas sobre los pobladores de la ciudadela y su sistema de vida que van enriqueciendo la lista de nuestro patrimonio cultural. El sistema vial incaico, conocido también como el Qhapaq Ñan, con aproximadamente veintitrés tres mil kilómetros, es la evidencia más tangible de la consistencia y magnitud de la cultura inca. Es uno de los hitos más grandes de la América indígena. El Dr.. Astete pensó que era posible una nueva línea de investigación de la mano de alpinistas y espeleólogos, acostumbrados a internarse en cavernas bajo tierra. Su principal finalidad era investigar en lugares inaccesibles y abrir nuevos caminos para la ciencia. Esta colaboración técnica en la investigación sobre el terreno requería formación de técnicos en la utilización de equipos de escalada. El proyecto Ukhu Pacha había nacido 

4 - Presente y futuro: el Plan maestro Machu Picchu y el Museo Machu Picchu de la Casa Concha, Cuzco 

Las más de cuarenta y seis mil piezas líticas, cerámicas, metálicas y óseas, entre ellas momias, cráneos, huesos, utensilios y objetos de arte extraídos de la ciudad inca y enviados a los EEUU, es parte de la colección Colección de H. Bingham que debe ser expuesta y estudiada integralmente, actualmente en la Casa Concha de Cuzco. Machu Picchu es un lugar con manifestaciones naturales y culturales del máximo valor universal. Ninguno de estos factores se puede entender separadamente. Es la conjugación de los dos factores que otorga al lugar su singularidad y constituye sus valores universales relevantes. 

La muestra presenta la colección de material precolombino del Museo de Arqueología de Cataluña y una colección de material gracias a la cesión del Instituto de los Andes. Exposición organizada por el Instituto de los Andes y el Museo de Arqueología de Cataluña; con el apoyo del Consulado General del Perú en Barcelona, Prom Perú, Universidad Alas Peruanas y AT Soluciones Médicas.


Machu Picchu: la ciutat sagrada dels inques

Exposició temporal que passarà l'estiu amb nosaltres!, fins al 14 de setembre de 2014
002201_450xweb
Machu Picchu és un referent per a l'arqueologia peruana i mundial, i un dels seus llocs epònims. El complex arqueològic celebra més d'un segle del seu descobriment, temps durant el qual s'han dut a terme múltiples intervencions, tant d’excavació i restauració arqueològica com de conservació, amb la finalitat de conèixer l’indret i d'implantar mesures que permetin una adequada gestió del lloc arqueològic i del seu entorn natural.
L'exposició té com a objectiu fonamental difondre la riquesa cultural i natural del complex arqueològic de Machu Picchu, considerat meravella del món i Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO. És imprescindible sensibilitzar la població sobre la vulnerabilitat del conjunt i la necessitat de respectar les recomanacions dels especialistes i d’aplicar polítiques racionals per a la conservació del santuari històric.
La exposició està estructurada en 4 grans àmbits
000572_300xweb
1 - El medi natural: flora i fauna, testimonis cartogràfics de Machu Picchu 1801-1910
La ciutadella de Machu Picchu es troba en una posició geogràfica molt especial, entre el domini andí i l’amazònic, resguardat per la cadena de nevats del Salkantay, al sud, i la Verónica, al nord, i pel corrents de vents que presenten mitjançant la convecció tèrmica, entre 13º 10’ 34” i 13º 14’ 00” latitud sud i 72º 30’ 15” i 72º 36’ 33” latitud oest. El medi natural de Machu Picchu està marcat per l’alçada. Situat per sobre dels 4.000 m, amb intenses variacions de temperatura i on únicament alguns éssers poden sobreviure, el paisatge és rocós, amb líquens, molses i vents continus. Hi podem veure el còndor, la taruka, les viscatxes, el puma... Els primers mapes, traçats a mà i redactats en anglès, aixecats el 1868 per la Compañía Huacas del Inca tenien com a finalitat extreure i exportar antiguitats inques.

001359_1200xweb
2- L’entorn cultural: la cultura Inca i l’Imperi del Tahuantinsuyo (1300-1532 dC)
La mil·lenària cultura del Perú és fruit de profunds coneixements empírics i d’una llarga i minuciosa observació. El mèrit dels inques va ser haver fet servir i haver aplicat antics coneixements i costums dels pobles andins, i haver-los donat un ús adequat per satisfer les necessitats del dilatat Estat. Entre l’any 1300 i l’any 1532 dC es va consolidar, a Amèrica del Sud, una de les més importants organitzacions de l’Amèrica prehispànica, el Tahuantinsuyo.
  
011772_rawxweb
3- L’enclavament de Machu Picchu: La Universitat de Yale, 1911 i 1912, La ciutat incaica de Machu Picchu, l’evidència arqueològica, el Camí Inca i el Projecte Uku Pacha
L’aventura de Hiram Bingham, professor de la Universitat de Yale, el 1911 va ser més que la visita a unes ruïnes, va redescobrir les ruïnes incaiques de Machu Picchu, va donar a conèixer al món un patrimoni cabdal de la història de la humanitat i en va iniciar l’estudi arqueològic. Pachacuti va ordenar la construcció de la seva tercera propietat sobre la costeruda carena de la muntanya que dominava el cabalós riu Urubamba. Els inques van nomenar aquest lloc Picchu (‘turó’). Planificada des d’un començament com a part d’una propietat privada de luxe, la ciutadella i les seves comunitats satèl·lits properes van desplegar els millors exemples d’enginyeria i art incaic, segons la tradició oral. Els equips d’investigadors, des de 1911 fins a l’actualitat, no han deixat de treballar en el santuari de Machu Picchu. Fruit de la recerca s’han localitzat materials que aporten dades i noves pistes sobre els pobladors de la ciutadella i el seu sistema de vida que van enriquint la llista del nostre patrimoni cultural. El sistema vial incaic, conegut també com el Qhapaq Ñan, amb aproximadament vint-i-tres mil quilòmetres, és l’evidència més tangible de la consistència i magnitud de la cultura inca. És una de les fites més grans de l’Amèrica indígena. El Dr. Astete va pensar que era possible una nova línia de recerca de la mà d’alpinistes i espeleòlegs, acostumats a internar-se en cavernes sota terra. La seva principal finalitat era investigar en llocs inaccessibles i obrir nous camins per a la ciència. Aquesta col·laboració tècnica en la recerca sobre el terreny requeria formació de tècnics en la utilització d’equips d’escalada. El projecte Ukhu Pacha havia nascut
1114-IMG0026xweb
4- Present i futur: el Pla mestre de Machu Picchu i el Museu Machu Picchu de la Casa Concha, Cuzco
Les més de quaranta-sis mil peces lítiques, ceràmiques, metàl·liques i òssies, entre les quals hi ha mòmies, cranis, ossos, estris i objectes d’art extrets de la ciutat inca i enviats als EUA, és part de la col·lecció de H. Bingham que ha de ser exposada i estudiada integralment, actualment a la Casa Concha de Cuzco. Machu Picchu és un indret amb manifestacions naturals i culturals del màxim valor universal. Cap d’aquests factors es pot entendre separadament. És la conjugació dels dos factors que atorga a l’indret la seva singularitat i constitueix els seus valors universals rellevants.
La mostra presenta la col.lecció de material precolombí del Museu d'Arqueologia de Catalunya i una col.lecció de material gràcies a la cessió de l'Instituto de los Andes. Exposició organitzada per l'Instituto de los Andes i el Museu d'Arqueologia de Catalunya; amb el suport del Consulado General del Perú en Barcelona, Prom Perú, Universidad Alas Peruanas i AT Soluciones Médicas.



No hay comentarios:

Publicar un comentario